Escola a Riudecols, 2007-2008

Escola d'educació infantil i primària Mare de Déu del Roser, Riudecols, Baix Camp, Tarragona 2007-2008. OBRA SELECCIONADA VI CONVOCATÒRIA DE LA BIENNAL D'ARQUITECTURA ALEJANDRO DE LA SOTA 2009.

Després d’uns anys, a principis del 2008 se’ns encarrega l’ampliació de l’edifici que havíem executat inicialment el 2003 (després de guanyar un concurs) per completar l’escola inicial (escola de cinc unitats) amb les aules i dependències associades pròpies d’un programa d’una escola d’una línia. El Ceip Mare de Deu del Roser es troba a les afores del poble de Riudecols dins d’una urbanització dels anys seixanta situada al nord del poble i separada d’aquest per un turó que és el que presideix les vistes a sud des del solar de l’equipament. La urbanització Riu-Club flanqueja els laterals del solar enfilant-se a la orografia natural de la zona amb la repetició d’un mateix model d’ habitatge. El solar és allargat en sentit Nord - Sud, amb una caiguda en aquesta direcció de fins a sis metres. A l’interior presenta diversos desnivells definits per murets que tanquen a nord i a oest una plataforma de majors dimensions aproximadament horitzontal, originalment prevista per a la construcció d’una piscina que mai es va fer. El nou volum que s’executa en la fase d’ampliació és un contenidor per a les aules de primària. Es tracta d’un prisma envoltat d’aire per les quatre cares i que facilita inferiorment l’ampliació necessària del porxo de l’escola. La complexitat més gran del projecte va ser construir un volum de dimensió reduïda amb la premissa que ens exigíem de no generar noves geometries i a la vegada conscients que l’ampliació implicava una nova realitat ( l’edifici deixava de ser el que havia estat per passar a ser un altre) i un canvi de relacions entre buits i plens de la mateixa manera dintre de l’àmbit tancat del Centre com respecte del seu entorn urbà. La decisió de no generar desnivells i mantenir l’ampliació a la mateixa cota inicial de la resta d’escola, reafirma una de les premisses del projecte original i reforça la presencia de l’edifici per percebre’s des de sota degut al fort pendent del carrer. L’elecció d’una envoltant constructiva exterior a l’estructura a base de ceràmica termoargil·la la qual revestim exteriorment amb un sistema monocapa color òs, ens permet, amb mínimes excepcions constructives particulars, el compliment del nou CTE sense que aquesta casuística signifiqui l’alteració de la “lògica” amb la què vam pensar l’escola en el seu origen: criteris de bioclimatisme passiu a base de gestionar les orientacions dels diferents espais (ens funció d’usos i ocupacions), oferir zones exteriors complementàries (ombra permanent / sol/ aigua/ vegetació) protegides amb ràfecs i amb obertures ubicades de manera que millorin les aportacions calorífiques a l’hivern (per escalfar els terres foscos) i poder emmagatzemar energia calorífica durant les hores d’ocupació permanent. Constructivament tot l’edifici es va revestir amb un gruix d’obra de vint-i-nou cm de ceràmica termoargil·la la qual cosa ens permetia aïllar complint els actuals requeriments i a costos raonables. L’orientació de les noves aules a Sud-oest i la seva proximitat a la zona de la pista de jocs la vam resoldre protegint les obertures a base d’una malla d’acer lacat estirada que reflexa el sol i aconsegueix una façana que s’especialitza sense caure en el mimetisme.